Ja teniu a la vostra disposició tota la informació de la VIII Escola d'Estiu d'AEDA i de la VIII Jornada de Narració Oral i Literatura que es celebraran a Morella (Castelló) del 2 al 6 de juliol. Ens veiem en un parell de mesos! Què bé!
| VIII ESCOLA D'ESTIU | VIII JORNADA DE NARRACIÓ ORAL I LITERATURA | |
 |
 |
L’any 2017, des d’un ajuntament en van demanar que presentara la factura de manera electrònica…
–¿I això que és? –vaig preguntar.
–Has d’entrar a la plataforma FACe i seguir les passes que t’indica.
–Val.
Però després de passar-me tot un matí intentant generar una factura en el maleit FACe vaig trucar a l’ajuntament per a dir-los que era incapaç de fer la factura i ells mateix en van reenviar un correu dient-me que provara a fer-ho mitjançant una web anomenada www.b2brouter.net.
Ho vaig fer i va ser meravellós, un amor a primera vista. En vaig registrar a l’opció gratuïta per a provar i vaig poder fer i enviar la meua primera factura electrònica amb èxit. A partir de llavors, b2brouter es va convertir en el meu programa para gestionar les factures electròniques que hauria d’emetre.
Al principi alternava el sistema de facturació que utilitzava normalment amb b2brouter per a les factures per via telemàtica, però veient que cada vegada s’imposava més la factura electrònica, en vaig passar al pla professional (de pagament) que costa cent euros l’any i te moltes més possibilitats. Ara faig totes les meues factures per la plataforma.
No fa gaire, parlava amb una amiga sobre l’exigència social que estem vivint en referència a mostrar-nos emocionalment positius. Hi ha certa tendència a sentir, mostrar i expressar només les emocions que considerem agradables, i a transformar allò que considerem negatiu en alguna cosa més simpàtica. Només cal llegir els missatges escrits a les tasses, a les samarretes o a les agendes de moda. Aquesta tendència també ha arribat a la literatura infantil, i han proliferat els àlbums il·lustrats que parlen sobre sentiments i que intenten oferir als infants experiències d’aprenentatge emocional.
Comparteixo la idea que l’aprenentatge emocional és necessari. Ara bé, discrepo d’aquesta tendència literària insistentment educadora en tres aspectes que em semblen fonamentals:
El primer, té a veure amb el fet que aquests aprenentatges estiguin sempre dirigits als infants. El principal objectiu d’això que es coneix com a Educació Emocional hauríem de ser els grans. Una persona educadora que es coneix i es respecta, pot acompanyar els infants en l’autoconeixement i en el respecte. Si no hi ha una actitud personal compromesa amb un mateix, cap conte bonic generarà un aprenentatge tan profund com el que pot generar una relació sanada i conscient.
El segon, té a veure amb el fet d’entendre la literatura com un material didàctic. La funció de l’art mai hauria de ser la d’ensenyar-nos res, sinó de simbolitzar parts de la nostra condició humana, composada de llums i ombres, d’allò que hem après a mostrar i a expressar, i allò que amaguem o reprimim. Ens interpel·len i ens emocionen les obres d’art que no han estat concebudes per ensenyar res, sinó com a pura expressió d’algun moviment intern. Pot ser que els àlbums que han estat pensat per treballar emocions agradin, per descomptat; però emociona i impacta molt més la bellesa d’una història concebuda des d’un lloc més profund.
