castellà

El treball de camp per a l'estudi i anàlisi dels costums de les poblacions es realitza des que l'antropologia es va interessar per l'altre en el segle XIX, des d'una perspectiva etnològica. Però l'interès per l’enregistrament d'entrevistes per a l'estudi i recuperació de la tradició oral, el folklore i l’etnopoètica va tenir lloc en el recent segle XX. 

Els narradors i narradores orals disposem de moltes fonts d'informació directa, tantes com persones puguem entrevistar. A més, la xarxa ens possibilita acostar-nos als corpus que hi ha enregistrats i augmentar així el nostre repertori directament de les fonts orals. 

Us mostrem aquí una petita recopilació d'alguns dels recursos en castellà, català, gallec, euskera i portugués, que podem trobar en Internet. El criteri de selecció ha estat solament referenciar aquelles pàgines que disposen de material audiovisual i/o sonor i que estiga classificat per categories.

Els enllaços direccionen de manera directa a aquells apartats de les pàgines on es troben  els arxius que són d'interès per a la recuperació de la tradició literària oral. Encara que la majoria de pàgines disposen d'altres informacions, amb suficient continguts per a perdre's en elles. 

castellà

Explicar contes en dos idiomes no hauria de tenir cap altre complicació que saber els idiomes (evidentment). Els idiomes s’aprenen i són un element mecànic que serveix per comunicar-nos... tot i que el millor, sobretot a l’hora d’explicar, és que no s’hagin hagut d’aprendre sinó que vinguin de sèrie, que se sigui bilingüe. Quan s’explica és més pràctic concentrar-se en les idees que es volen transmetre sense haver-se d’entretenir buscant les paraules per fer-ho, perquè el conte flueixi. 

Un servidor és bilingüe i en aquest sentit mai he tingut problemes a l’hora d’explicar contes. El que sí he tingut han estat dubtes a l’hora de triar un repertori fora del meu àmbit lingüístic.

“L’idioma és el principal vehicle d’expressió de les cultures”, del que es desprèn que a cada llengua li correspon una cultura diferent, una forma concreta d’entendre el món, una mitologia, uns referents.

És clar que de la mateixa manera que s’és bilingüe, també es pot ser bicultural... però sempre una d’aquestes cultures és més marcada que l’altre.

Quan a fora de Catalunya, en el meu cas, he observat el que explicaven altres narradors i la reacció del públic, sovint he sentit la necessitat de canviar la forma d’explicar, perquè he pensat que els meus referents no s’acabarien d’entendre prou bé.

anglès / castellà / basc

RECOMANACIONS PER AL BON DESENVOLUPAMENT D'UNA SESSIÓ DE CONTES

Preàmbul
El present document pretén donar unes recomanacions perquè els narradors i narradores puguen desenvolupar satisfactòriament el seu treball atenent als factors externs que envolten l'acte d'explicar.
Es tracta d'assenyalar les condicions ideals, òptimes per a realitzar sessions de narració oral en espais tancats o a l'aire lliure, cercant ambients propicis per a la paraula.
Aquest document està inspirat en el Manifest: condicions aconsellables per a contar contes.

DECÀLEG. CONDICIONS DE CONTE

ESPAI

1 Els contes contats precisen espais arreplegats i tranquils. 
El desenvolupament d'una sessió de contes ha de dur-se a terme en una sala dedicada exclusivament a aquesta activitat. D'aquesta manera s'eviten sorolls i altres molèsties que puguen dispersar l'atenció dels oïdors. 
És important que la temperatura de la sala siga agradable, ni massa baixa ni massa elevada, de manera que tant el públic com el narrador puguen sentir-se còmodes.
Resulta vital per al bon funcionament d'un espectacle de narració evitar situar-ho en un lloc de pas (vestíbuls, avantsales, passadissos, zones comunes, etc.) perque les contínues interrupcions i els possibles sorolls impediran crear un bon ambient d'escolta.
Seria convenient disposar de l'espai en el qual es va a desembolicar la sessió amb temps suficient per a poder realitzar els preparatius pertinents (muntatge, disposició dels oïdors i del narrador...).