castellà

Explicar contes en dos idiomes no hauria de tenir cap altre complicació que saber els idiomes (evidentment). Els idiomes s’aprenen i són un element mecànic que serveix per comunicar-nos... tot i que el millor, sobretot a l’hora d’explicar, és que no s’hagin hagut d’aprendre sinó que vinguin de sèrie, que se sigui bilingüe. Quan s’explica és més pràctic concentrar-se en les idees que es volen transmetre sense haver-se d’entretenir buscant les paraules per fer-ho, perquè el conte flueixi. 

Un servidor és bilingüe i en aquest sentit mai he tingut problemes a l’hora d’explicar contes. El que sí he tingut han estat dubtes a l’hora de triar un repertori fora del meu àmbit lingüístic.

“L’idioma és el principal vehicle d’expressió de les cultures”, del que es desprèn que a cada llengua li correspon una cultura diferent, una forma concreta d’entendre el món, una mitologia, uns referents.

És clar que de la mateixa manera que s’és bilingüe, també es pot ser bicultural... però sempre una d’aquestes cultures és més marcada que l’altre.

Quan a fora de Catalunya, en el meu cas, he observat el que explicaven altres narradors i la reacció del públic, sovint he sentit la necessitat de canviar la forma d’explicar, perquè he pensat que els meus referents no s’acabarien d’entendre prou bé.

castellà

En altres temps, quan el sol s’amagava i les temperatures eren més agradables, els veïns i veïnes treien les cadires a la porta de casa per a prendre la fresca i compartir experiències del dia i de la vida. Sempre hi havia algun veí amb més memòria o més instint fabulador que encantava a la resta amb les seves històries.

Era fàcil reconèixer-los: començaven a contar com qui no vol la cosa, parlant de l’oratge o d’algun personatge del poble. Situaven a l’audiència en un moment, espai o entorn concret, i tot açò aportava versemblança al succeït. I aquell era el principi i allò només havia ocorregut allí, i el temps passava i les paraules teixien la memòria i aquell teixit unia els veïns amb fils invisibles de records comuns. I a la veu de “demà més” o “ja està bé, xiquets”, la nit a la fresca s’acabava i cadascú al seu llit.

Amb aquest esperit 14 pobles de la Vall d’Albaida i la Safor (Província de València) s’han posat d’acord per a realitzar un projecte intermunicipal anomenat “Contes a la Fresca”, en què narradors locals i jo mateixa conten rondalles, històries o succeïts.

Pep Estornell professor de llengua i literatura, ànima mater del projecte "Rondalles de la Vall i del Vell" (recull de rondalles editat, realitzat pels alumnes de l’IES Sanchis Guarner de Castelló de Rugat) -i a qui caldria dedicar-li un altre article- i alcalde de Llutxent, em va proposar participar d’aquest nou projecte, que vaig accedir adoptar de bon començament.

anglès / castellà / basc

RECOMANACIONS PER AL BON DESENVOLUPAMENT D'UNA SESSIÓ DE CONTES

Preàmbul
El present document pretén donar unes recomanacions perquè els narradors i narradores puguen desenvolupar satisfactòriament el seu treball atenent als factors externs que envolten l'acte d'explicar.
Es tracta d'assenyalar les condicions ideals, òptimes per a realitzar sessions de narració oral en espais tancats o a l'aire lliure, cercant ambients propicis per a la paraula.
Aquest document està inspirat en el Manifest: condicions aconsellables per a contar contes.

DECÀLEG. CONDICIONS DE CONTE

ESPAI

1 Els contes contats precisen espais arreplegats i tranquils. 
El desenvolupament d'una sessió de contes ha de dur-se a terme en una sala dedicada exclusivament a aquesta activitat. D'aquesta manera s'eviten sorolls i altres molèsties que puguen dispersar l'atenció dels oïdors. 
És important que la temperatura de la sala siga agradable, ni massa baixa ni massa elevada, de manera que tant el públic com el narrador puguen sentir-se còmodes.
Resulta vital per al bon funcionament d'un espectacle de narració evitar situar-ho en un lloc de pas (vestíbuls, avantsales, passadissos, zones comunes, etc.) perque les contínues interrupcions i els possibles sorolls impediran crear un bon ambient d'escolta.
Seria convenient disposar de l'espai en el qual es va a desembolicar la sessió amb temps suficient per a poder realitzar els preparatius pertinents (muntatge, disposició dels oïdors i del narrador...).