castellà / gallec / basc / anglès

Les associacions AEDA, ANIN, LA FAULA, GNOA, MANO i NOGA, i tots els narradors i narradores que en formen part, manifestem públicament el nostre desacord amb la pràctica congelació des de fa anys dels pressupostos destinats a les sessions i als espectacles de contes a moltes de les biblioteques públiques on duem a terme la nostra activitat professional.

Contar contes de viva veu a un públic requereix esforç i molta preparació: selecció de relats, recerca de recursos narratius que facin la història atractiva, resolució de situacions de vegades complicades quan es treballa al davant de desenes de persones d’edats i interessos diversos.

Contar contes de manera professional es un ofici exigent: requereix una formació continuada malgrat els anys d’experiència recorrent centres educatius, biblioteques, teatres, places... per a públics i contextos molt diversos. És per això que pensem que cal una remuneració justa que ens permeti seguir afrontant les despeses derivades del nostre ofici.

Les persones que narrem a les biblioteques realitzem una labor artística que té les seves arrels a la tradició. Contar contes, de forma professional, és una activitat propera, estimulant i molt valorada per tots els públics, tant si són bebès, escolars, adolescents o persones adultes.

Com a professionals, cotitzem a la Seguretat Social pagant les nostres quotes d’autònoms, assegurances socials, impostos que corresponen a l’activitat, assegurança de responsabilitat civil, però a més a més tenim altres despeses associades: vehicle o transport, dietes, gestoria, etc. Recomanem llegir el següent article on s’explica aquest assumpte de manera mes detallada.

Per contextualitzar la reivindicació, s’ha de mencionar que des del 2020 fins avui, l’Índex de Preus al Consum (IPC) ha augmentat gairebé un 20% (veure aquí) mentre que el Salari Mínim Interprofessional ho ha fet un 50%. En algunes biblioteques i institucions responsables de les campanyes d’animació lectora, els caixets per a persones professionals de la narració oral no només no han augmentat de manera proporcional, sinó que des de fa anys es mantenen pràcticament intactes. Aquest article sobre "Com elaborar un pressupost de narració oral” pot ser aclaridor en aquest sentit.

A més, pensem que en moltes ocasions es produeix un greuge comparatiu respecte d’altres activitats culturals, esportives o d’oci amb una dotació pressupostaria més justa.

Per tot això, el col·lectiu de narradors i narradores professionals d’Espanya demanem a les persones responsables d’assignar, aprovar els pressupostos i programar a les Institucions Públiques que valorin el nostre ofici i la bona feina que fem tal com creiem que es mereix, tal com el públic ho fa.

Aquest manifest està signat per totes les associacions de narració oral d’Espanya: AEDA, Associació de professionals de la narració oral d’Espanya — ANIN, Associació de narradores i narradors (Catalunya) — LA FAULA, Associació catalana de professionals de la narració oral — GNOA, Gremi de la narració oral a Andalusia — MANO, Associació madrilenya de narració oral — NOGA, Col·lectiu de narració oral gallega 

castellà

De vegades hi ha llocs que ens parlen fluixet. Com si estiguessin lluny. La veu és xiuxiueja a cau d’orella. Potser és la manera que tenen d’assegurar-se que ens arriba plena de desitjos que frisen per fer-se realitat. Us passat mai una cosa així? En el meu cas, justament això és el que sentia cada vegada que passava per aquest racó del barri antic del meu poble, Cardedeu. Era sentir-la, aquesta veu, i en el meu interior emergia un desig imparable de veure com aquest espai esdevenia plaça. Una plaça plena de gent contant, escoltant, portant la paraula de cor a cor.

Estava convençuda que les imatges que se m’apareixien en la ment imaginant-me aquest espai fet plaça provenia d’un desig que jo mateixa m’havia anat fabricant cada cop que sentia parlar d’altres països amb places emblemàtiques en què contar allà formava part d’una tradició ancestral.

Tan lluny que estava d’imaginar-me l’origen real del meu desig. No em vull avançar a la història, però. Seguim amb la idea que, des del primer moment que vaig sentir parlar de la plaça de Marràqueix, per exemple, i de les persones que hi anaven a contar i escoltar històries, això va provocar en mi un fervor intern de tenir una plaça així a Cardedeu. I malgrat sentir aquest somni ben viu i present, la veritat és que es va quedar ben endins, formant part d’aquella llista silenciosa de coses que esperen fer-se realitat algun dia.

castellà

L’any 2017, des d’un ajuntament en van demanar que presentara la factura de manera electrònica… 

–¿I això que és? –vaig preguntar.

–Has d’entrar a la plataforma FACe i seguir les passes que t’indica.

–Val.

Però després de passar-me tot un matí intentant generar una factura en el maleit FACe vaig trucar a l’ajuntament per a dir-los que era incapaç de fer la factura i ells mateix en van  reenviar un correu dient-me que provara a fer-ho mitjançant una web anomenada www.b2brouter.net. 

Ho vaig fer i va ser meravellós, un amor a primera vista. En vaig registrar a l’opció gratuïta per a provar i vaig poder fer i enviar la meua primera factura electrònica amb èxit. A partir de llavors, b2brouter es va convertir en el meu programa para gestionar les factures electròniques que hauria d’emetre. 

Al principi alternava el sistema de facturació que utilitzava normalment amb b2brouter per a les factures per via telemàtica, però veient que cada vegada s’imposava més la factura electrònica, en vaig passar al pla professional (de pagament) que costa cent euros l’any i te moltes més possibilitats. Ara faig totes les meues factures per la plataforma.

castellà

No fa gaire, parlava amb una amiga sobre l’exigència social que estem vivint en referència a mostrar-nos emocionalment positius. Hi ha certa tendència a sentir, mostrar i expressar només les emocions que considerem agradables, i a transformar allò que considerem negatiu en alguna cosa més simpàtica. Només cal llegir els missatges escrits a les tasses, a les samarretes o a les agendes de moda. Aquesta tendència també ha arribat a la literatura infantil, i han proliferat els àlbums il·lustrats que parlen sobre sentiments i que intenten oferir als infants experiències d’aprenentatge emocional. 

Comparteixo la idea que l’aprenentatge emocional és necessari. Ara bé, discrepo d’aquesta tendència literària insistentment educadora en tres aspectes que em semblen fonamentals: 

El primer, té a veure amb el fet que aquests aprenentatges estiguin sempre dirigits als infants. El principal objectiu d’això que es coneix com a Educació Emocional hauríem de ser els grans. Una persona educadora que es coneix i es respecta, pot acompanyar els infants en l’autoconeixement i en el respecte. Si no hi ha una actitud personal compromesa amb un mateix, cap conte bonic generarà un aprenentatge tan profund com el que pot generar una relació sanada i conscient.

El segon, té a veure amb el fet d’entendre la literatura com un material didàctic. La funció de l’art mai hauria de ser la d’ensenyar-nos res, sinó de simbolitzar parts de la nostra condició humana, composada de llums i ombres, d’allò que hem après a mostrar i a expressar, i allò que amaguem o reprimim. Ens interpel·len i ens emocionen les obres d’art que no han estat concebudes per ensenyar res, sinó com a pura expressió d’algun moviment intern. Pot ser que els àlbums que han estat pensat per treballar emocions agradin, per descomptat; però emociona i impacta molt més la bellesa d’una història concebuda des d’un lloc més profund.

castellà

El treball de camp per a l'estudi i anàlisi dels costums de les poblacions es realitza des que l'antropologia es va interessar per l'altre en el segle XIX, des d'una perspectiva etnològica. Però l'interès per l’enregistrament d'entrevistes per a l'estudi i recuperació de la tradició oral, el folklore i l’etnopoètica va tenir lloc en el recent segle XX. 

Els narradors i narradores orals disposem de moltes fonts d'informació directa, tantes com persones puguem entrevistar. A més, la xarxa ens possibilita acostar-nos als corpus que hi ha enregistrats i augmentar així el nostre repertori directament de les fonts orals. 

Us mostrem aquí una petita recopilació d'alguns dels recursos en castellà, català, gallec, euskera i portugués, que podem trobar en Internet. El criteri de selecció ha estat solament referenciar aquelles pàgines que disposen de material audiovisual i/o sonor i que estiga classificat per categories.

Els enllaços direccionen de manera directa a aquells apartats de les pàgines on es troben  els arxius que són d'interès per a la recuperació de la tradició literària oral. Encara que la majoria de pàgines disposen d'altres informacions, amb suficient continguts per a perdre's en elles.