castellà

De vegades hi ha llocs que ens parlen fluixet. Com si estiguessin lluny. La veu és xiuxiueja a cau d’orella. Potser és la manera que tenen d’assegurar-se que ens arriba plena de desitjos que frisen per fer-se realitat. Us passat mai una cosa així? En el meu cas, justament això és el que sentia cada vegada que passava per aquest racó del barri antic del meu poble, Cardedeu. Era sentir-la, aquesta veu, i en el meu interior emergia un desig imparable de veure com aquest espai esdevenia plaça. Una plaça plena de gent contant, escoltant, portant la paraula de cor a cor.

Estava convençuda que les imatges que se m’apareixien en la ment imaginant-me aquest espai fet plaça provenia d’un desig que jo mateixa m’havia anat fabricant cada cop que sentia parlar d’altres països amb places emblemàtiques en què contar allà formava part d’una tradició ancestral.

Tan lluny que estava d’imaginar-me l’origen real del meu desig. No em vull avançar a la història, però. Seguim amb la idea que, des del primer moment que vaig sentir parlar de la plaça de Marràqueix, per exemple, i de les persones que hi anaven a contar i escoltar històries, això va provocar en mi un fervor intern de tenir una plaça així a Cardedeu. I malgrat sentir aquest somni ben viu i present, la veritat és que es va quedar ben endins, formant part d’aquella llista silenciosa de coses que esperen fer-se realitat algun dia.

castellà

L’any 2017, des d’un ajuntament en van demanar que presentara la factura de manera electrònica… 

–¿I això que és? –vaig preguntar.

–Has d’entrar a la plataforma FACe i seguir les passes que t’indica.

–Val.

Però després de passar-me tot un matí intentant generar una factura en el maleit FACe vaig trucar a l’ajuntament per a dir-los que era incapaç de fer la factura i ells mateix en van  reenviar un correu dient-me que provara a fer-ho mitjançant una web anomenada www.b2brouter.net. 

Ho vaig fer i va ser meravellós, un amor a primera vista. En vaig registrar a l’opció gratuïta per a provar i vaig poder fer i enviar la meua primera factura electrònica amb èxit. A partir de llavors, b2brouter es va convertir en el meu programa para gestionar les factures electròniques que hauria d’emetre. 

Al principi alternava el sistema de facturació que utilitzava normalment amb b2brouter per a les factures per via telemàtica, però veient que cada vegada s’imposava més la factura electrònica, en vaig passar al pla professional (de pagament) que costa cent euros l’any i te moltes més possibilitats. Ara faig totes les meues factures per la plataforma.

castellà

No fa gaire, parlava amb una amiga sobre l’exigència social que estem vivint en referència a mostrar-nos emocionalment positius. Hi ha certa tendència a sentir, mostrar i expressar només les emocions que considerem agradables, i a transformar allò que considerem negatiu en alguna cosa més simpàtica. Només cal llegir els missatges escrits a les tasses, a les samarretes o a les agendes de moda. Aquesta tendència també ha arribat a la literatura infantil, i han proliferat els àlbums il·lustrats que parlen sobre sentiments i que intenten oferir als infants experiències d’aprenentatge emocional. 

Comparteixo la idea que l’aprenentatge emocional és necessari. Ara bé, discrepo d’aquesta tendència literària insistentment educadora en tres aspectes que em semblen fonamentals: 

El primer, té a veure amb el fet que aquests aprenentatges estiguin sempre dirigits als infants. El principal objectiu d’això que es coneix com a Educació Emocional hauríem de ser els grans. Una persona educadora que es coneix i es respecta, pot acompanyar els infants en l’autoconeixement i en el respecte. Si no hi ha una actitud personal compromesa amb un mateix, cap conte bonic generarà un aprenentatge tan profund com el que pot generar una relació sanada i conscient.

El segon, té a veure amb el fet d’entendre la literatura com un material didàctic. La funció de l’art mai hauria de ser la d’ensenyar-nos res, sinó de simbolitzar parts de la nostra condició humana, composada de llums i ombres, d’allò que hem après a mostrar i a expressar, i allò que amaguem o reprimim. Ens interpel·len i ens emocionen les obres d’art que no han estat concebudes per ensenyar res, sinó com a pura expressió d’algun moviment intern. Pot ser que els àlbums que han estat pensat per treballar emocions agradin, per descomptat; però emociona i impacta molt més la bellesa d’una història concebuda des d’un lloc més profund.

castellà

El treball de camp per a l'estudi i anàlisi dels costums de les poblacions es realitza des que l'antropologia es va interessar per l'altre en el segle XIX, des d'una perspectiva etnològica. Però l'interès per l’enregistrament d'entrevistes per a l'estudi i recuperació de la tradició oral, el folklore i l’etnopoètica va tenir lloc en el recent segle XX. 

Els narradors i narradores orals disposem de moltes fonts d'informació directa, tantes com persones puguem entrevistar. A més, la xarxa ens possibilita acostar-nos als corpus que hi ha enregistrats i augmentar així el nostre repertori directament de les fonts orals. 

Us mostrem aquí una petita recopilació d'alguns dels recursos en castellà, català, gallec, euskera i portugués, que podem trobar en Internet. El criteri de selecció ha estat solament referenciar aquelles pàgines que disposen de material audiovisual i/o sonor i que estiga classificat per categories.

Els enllaços direccionen de manera directa a aquells apartats de les pàgines on es troben  els arxius que són d'interès per a la recuperació de la tradició literària oral. Encara que la majoria de pàgines disposen d'altres informacions, amb suficient continguts per a perdre's en elles.