Visc en un poble de La Segarra, a Lleida, i gairebé sempre treballo a Catalunya. La major part de les sessions de contes que faig són en català i per a públic infantil o familiar bilingüe, i les porto a terme a biblioteques, escoles o museus.
Com que em disposo a parlar d'espectacles, sessions i projectes de contes en els que no faig servir la meva llengua materna, vull donar algunes explicacions prèvies.
Parlo cinc idiomes per necessitat, per amor, per convicció i per curiositat.
Els meus dies comencen amb un bon esmorzar i un "Bon dia" en català.
El jazz és a casa el pa nostre de cada dia.
El suec és el trineu que llisca muntanya avall, riure i joc, records d'infantesa.
El portuguès és a la panxa, als meus amors de joventut i a les cançons que canto.
En castellà transcorren els somnis, pensaments i desitjos.
Entre ells es visiten, ensopeguen, es confonen, s'envaeixen i s'ajuden.
Els idiomes habiten diferents llocs de la meva història, de la memòria i del cos, i crec que els contes canvien d'un idioma a l'altre, com d'un lloc a un altre, o d'una persona a una altra. Les paraules no signifiquen el mateix en totes les llengües. La melodia, l'entonació i el ritme varien, com acostumen a variar els gestos. I no tot aquell que és bilingüe és bicòrpore, ja que el fet d'assimilar els gestos d'una cultura aliena a la pròpia sol ser un procès lent, de mimesi, i aprendre un idioma no suposa sempre aprendre el llenguatge paraverbal (mímica, gestos, ganyotes, expressió corporal).
Què passa doncs amb el conte? L'idioma, l'elecció de la història, el tipus de públic, el lloc, són tots elements determinants que modifiquen en certa mesura la forma d'explicar i el conte en sí.
Si explico en català contes populars per a públic infantil o familiar a una biblioteca
Si explico en català contes populars per a públic infantil o familiar a un museu
Si explico en català contes populars per a públic infantil o familiar a una escola
Si explico en català contes populars per a públic adult a una biblioteca
Si explico en català contes populars per a públic adult a un museu
Si explico en català contes populars per a públic adult a un bar
Si explico en castellà...
Com canvia la manera d'explicar? La dosi d'expressió o comunicació depenen de la recepta que hagi triat, i segons posi més o menys quantitat, faré servir uns o altres estris dels que tinc al meu abast. Tot i que reconec que sóc de la mena que cuina "a ull"; canvio d'opinió sobre la marxa, vario proporcions i ingredients durant l'elaboració.
Però què passa quan explico contes en anglès? No em refereixo a explicar contes en anglès a Irlanda, Escòcia, Austràlia, Anglaterra, sinó aquí, a Catalunya, i per a públic no angloparlant. Si bé les sessions de contes en general no s'acostumen a contractar com a esdeveniment artístic, en el cas de les sessions en anglès queda palès que es fa com a acte pedagògic, polític, social o econòmic. Sembla que s'ha descobert un "nínxol de mercat" on jo preferiria un "bitxo de mercat". Les biblioteques volen atreure usuaris, les escoles volen millorar el seu rendiment, i jo vull divertir-me, arriscar, tocar i retocar el conte, commoure a qui m'escolta. El públic sol arribar amb ànsia d'acumular, de tenir, i no d'entregar-se al plaer d'escoltar o de retrobar-se amb un vell conegut amagat en un lloc recòndit. Es per això que canto, conto, faig sorolls, onomatopeies, em moc i em commoc, m'acompanyo d'objectes (palla, fruites, pedres, claus rovellats, verdures, maons, sabates...). M'agradaria que aquells que cobegen l'or i obren les motxilles per omplir-les, no trobin més que cagallons en arribar a casa, i que aquells que es deixen portar, trobin or i més or cada cop que els calgui.
Què em passa a mi quan explico en català, anglès, portuguès...? Comparteixo l'esmorzar, el pa de cada dia, els records d'infantesa, amors de joventut, somnis, pensaments i desitjos. I cada idioma, cada so, cada ritme, són una porta d'entrada i de sortida.
Potser m'he quedat en les explicacions prèvies. Per a qualsevol aclariment, visc en un poble de La Segarra, a Lleida, i gairebé sempre treballo a Catalunya. La major part de les sessions de contes que faig són en català i per a públic infantil o familiar bilingüe, i les porto a terme a biblioteques, escoles o museus.
Aquest article es va publicar al Butlletí núm 47 de AEDA - Diversitat lingüística i narració