castellà

Arriba la quarta edició del Festival de la Paraula, un esdeveniment que va néixer per la necessitat de trencar amb la soledat que aquesta feina ens imposa. En el camí han aparegut moltes complicitats i s’ha generat molt més que dos dies de contes.

Gràcies al Festival de la Paraula una sèrie de persones, interessades en les paraules, ens hem posat en contacte i hem generat dinàmiques que afavoreixen la programació, la millora en el treball, la repercussió del nostre treball, el contacte entre els que estem a la pràctica i els que fan investigació...

IVParaula car

castellà

Els contes ens apropen

M'he proposat parlar sobre marges, línies, fronteres… sobre tot allò que ens separa i de com els contes ens uneixen. Vivim en un societat fragmentada, ordenada per edats, colors, capacitats, malalties. Una societat que margina els seus majors, amaga la diversitat, obvia la pobresa. Una societat en la qual tot allò que surt dels límits de la norma es destrueix, o s'ignora, està malalta. I l'art és una de les seves taules de salvació, un llenguatge comú, una comunió.

Narrar contes és un art que la majoria de les vegades, encara que no ho pretengui, serveix per a unir. En paraules d'Estrella Ortiz, en el seu llibre Contar con los cuentos: "Los cuentos acercan; hacen amigos, despiertan las ganas de comunicarse e intercambiar experiencas. Abren a la confianza mutua y la intimidad. Los cuentos conectan mundos, crean vínculos. Ayudan a reconocerse a través de las aventuras de los otros, adan a acercarse a los demás, pues muestran que todos viajamos juntos y vivimos la misma condición de seres humanos. Las historias nos hace tolerantes, compasivos." (2009, Palabras del Candil, pág. 15).

castellá

Quan un nen/a o adolescent ingressa en l'hospital a causa d'una malaltia oncohematológica, passa llargs períodes de temps apartat de tot el que fins al moment formava part de la seva vida quotidiana. L'hospital, un espai estrany per a ell, passarà a ser el lloc on es desenvoluparà i serà el seu dia a dia durant el temps que sigui necessari. Un espai neutre, on podrà decidir poques coses sobre els tractaments i les intervencions que se li administrin, els horaris a complir, les visites mèdiques…

L'Associació de Nens amb Càncer AFANOC és una entitat present els 365 dies de l'any en el Servei de Oncohematología Pediàtrica de l'Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron a Barcelona des de 1998. Treballa amb l'objectiu que l'estada en l'hospital sigui amena i els aporti experiències positives i enriquidores, que donin resposta a les inquietuds, desitjos i motivacions dels nens/as i adolescents ingressats… i evidentment a les seves famílies. Una d'aquestes activitats són els contes.

En l'any 2000 *AFANOC es va posar en contacte amb *ANIN (*Associación de narradores i narradors) : "Volem contes" Contes? Què pot fer un conte en tal difícil situació?

castellà

L'any 2004, després de participar en el CUENTANTÓN de Xelva, no parava de donar-li voltes a un pensament: el meu poble, Altea, era un lloc perfecte per a fer un festival de contacontes. Les idees no paraven de brollar al meu cap però tenia algunes coses prou clares:

  • Es faria, sobretot, al carrer, a les places, per a recuperar aquests espais públics com a llocs de relació i intercanvi cultural.
  • Es realitzarien activitats per a tota la població, des dels xiquets i xiquetes de les escoles fins a la gent gran de la residència de la tercera edat.
  • Hi hauria moltes propostes en valencià, la llengua vernacla: com a mínim la meitat.
  • Els 10 primers anys (teníem i tenim molta confiança en la proposta) no repetiríem narradors en la programació, per tal que el públic tinguera l'oportunitat d'escoltar noves veus i diferents maneres de contar contes cada any.

Vam preparar un projecte, el presentàrem a la Regidoria de Cultura i Educació i ràpidament estiguérem en sintonia i començàrem a posar-lo en marxa.

castellà

Amb una obra polifacètica i monumental, Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 – València, 2000) va aconseguir omplir, en el convuls segle xx de desfetes i esperances, alguns buits importants en la tradició lingüística i literària dels valencians. I és que aquest gramàtic i escriptor, a més de posar ordre en l’adaptació de criteris gramaticals i normatius al cas valencià, va saber encarar, com a novel·lista, la urgència de concretar un model de llengua literària digne i equilibrat, respectuós amb els referits principis normatius i alhora còmplice amb l’expressivitat espontània i la vivacitat dialectal. 

No obstant això, l’escriptor de Castalla ha estat sobretot conegut i reconegut com a autor de les Rondalles valencianes: una singularíssima obra inspirada en trenta-sis relats tradicionals, elaborada durant vint-i-sis anys (les primeres rondalles publicades són de 1950; les últimes, de 1976), que constitueix —sens dubte— una de les creacions literàries més valuoses i emblemàtiques de les lletres valencianes del segle xx. I és en bona justícia que les Rondalles valencianes d’Enric Valor han merescut amb la perspectiva del temps aquest reconeixement. Perquè en aquestes narracions d’arrel popular Valor literaturitza magistralment el país immediat; perquè s’hi homenatja en cada expressió la paleta de colors que el llenguatge popular és capaç d’aportar a l’idioma literàriament dignificat; perquè suggereix camins que embranquen l’imaginari particular dels valencians amb la complexa simfonia de la rondallística universal. I finalment —es diu fàcil, això!—, perquè han fet possible la reconciliació dels valencians amb la pròpia i genuïna fantasia consuetudinària: en les Rondalles valencianes Enric Valor ha restituït, al mateix poble que durant segles l’havia anat recreant, un univers de fadrines bondadoses, germanastres envejoses, negres gegantins; animals que parlen, espases màgiques, dracs de set caps; peixos tricèfals, bruixes, herois; dimonis ingenus, jugadors, enginys i enganys; tresors, serps monstruoses, encanteris de flors; amulets, amors, fadrins desmemoriats; reis bellíssims, fades, prínceps trempats; astròlegs endevins, mares dels vents, regnes somniats; donzelles belles com un sol, rituals màgics, gelosies fatals; reines malignes, caixetes de les Caterinetes, ocells i cavalls; lladres, animetes del purgatori i geperuts; sant Pere i el Nostre Senyor, pollastres i galls; estudiants màgics, velletes rejovenides, el pare sant Vicent; xiquets que naixen de peu, moliners, assassins; albarders, marquesos i ducs, gitanes i barques de l’infern. Enric Valor és, per tant, com un senyor de fantasies que ha retornat, a no pocs valencians, el dret legítim de somniar.