castellà

La web de AEDA acaba de rebre el Segell Bona Pràctica Iberoamericana del mes d'octubre en la categoria de "Altres àmbits" que atorga la web de Leer.es depenent del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Un respatler al treball que venim fent en pro de la difusió i el coneixement de la narració oral. Una gran alegria.

sello buenapractica
Ací teniu l'enllaç on s'expliquen les raons per les quals ens han donat aquest reconeixement que, per a nosaltres, significa també un pas més en pro de la visibilitat d'açò tan vell i tan nou, tan alegre i tan necessari que fem: contar contes.

Moltes gràcies a tots i totes els que col·laboreu amb aquesta associació i amb aquesta web compartint articles, reflexions, comentaris, traduint textos, difonent notícies, enllaçant en xarxes... junts és més fàcil. I aquest segell també us concerneix a vosaltres.

Salutacions

 

Trad. Mario Caballero

 

castellà / anglès / euskera

 

Quan narrem una història s'estableix una relació entre el narrador i els altres, i dic molt a propòsit “els altres” perquè el que em sembla interessant és discórrer sobre el paper del narrador en la societat i no solament davant aquells ciutadans que efectivament assisteixen a un espectacle de narració.

Quina relació hi ha entre el narrador i els altres?

Aquesta pregunta m'acompanya en el meu treball, em ronda en assajos, escenaris i cursos. Recórrer els camins de l'art de narrar històries acompanyat d'una bona pregunta ens manté atents, els ulls oberts, l'esperit disponible. Les respostes en ocasions són perilloses, sobretot aquelles comprades en els supermercats de les idees fàcils que no fan sinó resoldre comptes i tancar la porta a un possible debat.

Vull imaginar una resposta oberta, com un inacabable “puzle” del que a poc a poc es van encaixant peces i definint espais. Si em decidisc doncs a esbossar una sort de resposta és (que així s'entenga) amb l'ànim d'enriquir i provocar el debat. No de tancar-ho.

castellà / anglès / gallec / euskera

 

La narració oral pot esdevenir un formidable vector per al restabliment de la democràcia i això per tres raons principals:

1. PEL SEU CONTINGUT ja que les històries parlen d'allò que és humà:

Els contes tradicionals aborden totes les qüestions que tenen a veure amb l'individu com a part de la societat. També, però, s'ocupen dels grans interrogants de l'existència, de tot allò que es relaciona amb la clau del misteri de la vida, sense explicacions realistes i feixugues. Connecten, a través del que és simbòlic, els somnis, la poesia, amb una connexió realment emancipadora, tant des del punt de vista de la llibertat de la imaginació com en la comprensió dels mecanismes del desenvolupament psicològic de la persona. L'optimisme és obligatori: els nens poden canviar el seu destí tot aprenent el que és bo per a ells i el que els cal evitar.

Tant si som narradors com si som oients, podem, i hem, de desenvolupar una visió de la vida basada en la solidaritat, el coratge i amb visió de futur. Així, l'acostament al conte pot ser realitzat per cada un en funció de la seva pròpia lectura i de manera amena i emotiva. Com deia el griott de Mali "Hampate-Ba!: els contes diverteixen els nens, els adults es relaxen després de la feina i fan filosofar els caps canosos. En altres paraules, els contes poden reunir les tres parts que cohabiten dins nostre: el que és afectiu, el que és lúdic i el que és cognitiu.

castellà / anglès / basc

D’entre els objectius articulats en els estatuts d’AEDA, se’n troben alguns relatius al fet de donar visibilitat, difusió, divulgació… de l’activitat de la narració oral.

És per això que, per tractar d’aconseguir els esmentats objectius, es crea aquesta pàgina web i s’administren diferents comptes en les xarxes socials: Facebook, Twitter, Llista de contistes i Butlletí mensual. Amb tot, creiem que encara hi havia àmbits virtuals en què la notícia de la paraula dita encara no té prou presència, ens referim, en concret, als dispositius mòbils.

És per això que AEDA ha estat treballant els darrers sis mesos per posar en marxa una APP, aplicació compatible amb Android i amb iOS, que faciliti l’accés a la informació sobre narració oral en dispositius mòbils (smartphones i tauletes tàctils).

APP

castellá

Riera d’Agres, Alacant, 15-16 de març de 2014

Durant el cap de setmana abans de Falles, mentre València és un brollar de soroll i música, el Festival de la Paraula es converteix en el refugi d’aquells que necessiten un poc més de calma, serenitat i paraules per a ser feliços.

Aquest festival va néixer el 2013 de la mà de narradors, músics i poetes que tenen la paraula com a instrument de la seua feina i com a  passió. L’objectiu d’aquest festival és crear un espai de trobada entre els professionals, però també amb el públic en general en un ambient distés, en el qual s’esdevinguen moments que, en altres espais, resulten més dificultosos, perquè es donen les condicions per a viure experiències al voltant de la paraula.

Durant el Festival, que dura dos dies i té lloc en el paradisíac espai de la Granja escola Riera d’Agres, tenen lloc situacions úniques. Un xiquet pot demanar escoltar aquell conte o cançó que tant li agrada i es crea l’espai i el moment per a fer-ho. Un adult pot trobar les rondalles de la seva infància tornades a explicar.

FestPalabra2014

 

castellà

Abans de començar: Sé que avui dia el que és políticament correcte és incloure el gènere femení i el masculí i parlar dels nens i les nenes, els homes i les dones, els narradors i les narradores… però, personalment em cansa aquest reguitzell. Per tant proposo una convenció amb els lectors i lectores perquè es llegeixin inclosos els dos gèneres, encara que no ho especifiqui. Gràcies.

Entre altres coses em dedico a la narració oral i la conteteràpia i crec que els contes són fonamentals per a un desenvolupament sa i complet de l'individu. Recuperar la màgia dels contes des del meu adult va ser un descobriment que va posar el meu món potes enlaire. Avui puc entendre per què ho vaig viure d’aquesta manera i aquesta comprensió me l’ha ofert la formació en Conteteràpia.

El terme Cuentoterapia va ser encunyat fa alguns anys pel psicòleg i psicoterapeuta murcià Lorenzo Antonio Hernández Pallarés, amb més de 30 anys d’experiència en psicoteràpia clínica i psicopedagogia. Imparteix formació en centres de Professors i Recursos i forma conteterapeutas des de fa 24 anys. És cofundador, i actualment president, de la Asociación Iberoamericana de Cuentoterapeutas.

Lorenzo defineix la conteteràpia com l’art de sanar a través dels contes i els utilitza per educar i per prevenir i, en psicoteràpia, com una ajuda al creixement personal. Utilitza els contes en les seves teràpies amb nens amb TDA, Asperger, autisme, dislèxia, etc. Els contes són com a mapes psicològics i de consciència, que ajuden a fer conscient el missatge que rep l'inconscient. La conteteràpia és una eina complementària amb altres teràpies, ja que aborda aspectes simbòlics profunds que unes altres no aconsegueixen.