castellà
Amb una obra polifacètica i monumental, Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 – València, 2000) va aconseguir omplir, en el convuls segle xx de desfetes i esperances, alguns buits importants en la tradició lingüística i literària dels valencians. I és que aquest gramàtic i escriptor, a més de posar ordre en l’adaptació de criteris gramaticals i normatius al cas valencià, va saber encarar, com a novel·lista, la urgència de concretar un model de llengua literària digne i equilibrat, respectuós amb els referits principis normatius i alhora còmplice amb l’expressivitat espontània i la vivacitat dialectal.
No obstant això, l’escriptor de Castalla ha estat sobretot conegut i reconegut com a autor de les Rondalles valencianes: una singularíssima obra inspirada en trenta-sis relats tradicionals, elaborada durant vint-i-sis anys (les primeres rondalles publicades són de 1950; les últimes, de 1976), que constitueix —sens dubte— una de les creacions literàries més valuoses i emblemàtiques de les lletres valencianes del segle xx. I és en bona justícia que les Rondalles valencianes d’Enric Valor han merescut amb la perspectiva del temps aquest reconeixement. Perquè en aquestes narracions d’arrel popular Valor literaturitza magistralment el país immediat; perquè s’hi homenatja en cada expressió la paleta de colors que el llenguatge popular és capaç d’aportar a l’idioma literàriament dignificat; perquè suggereix camins que embranquen l’imaginari particular dels valencians amb la complexa simfonia de la rondallística universal. I finalment —es diu fàcil, això!—, perquè han fet possible la reconciliació dels valencians amb la pròpia i genuïna fantasia consuetudinària: en les Rondalles valencianes Enric Valor ha restituït, al mateix poble que durant segles l’havia anat recreant, un univers de fadrines bondadoses, germanastres envejoses, negres gegantins; animals que parlen, espases màgiques, dracs de set caps; peixos tricèfals, bruixes, herois; dimonis ingenus, jugadors, enginys i enganys; tresors, serps monstruoses, encanteris de flors; amulets, amors, fadrins desmemoriats; reis bellíssims, fades, prínceps trempats; astròlegs endevins, mares dels vents, regnes somniats; donzelles belles com un sol, rituals màgics, gelosies fatals; reines malignes, caixetes de les Caterinetes, ocells i cavalls; lladres, animetes del purgatori i geperuts; sant Pere i el Nostre Senyor, pollastres i galls; estudiants màgics, velletes rejovenides, el pare sant Vicent; xiquets que naixen de peu, moliners, assassins; albarders, marquesos i ducs, gitanes i barques de l’infern. Enric Valor és, per tant, com un senyor de fantasies que ha retornat, a no pocs valencians, el dret legítim de somniar.
