castellà

Cardedeu és un poble de l’interior de les comarques del Nord de Barcelona, a uns 35Km de la gran ciutat. Famós per iniciatives tan importants com per exemple ser pioner a crear una televisió local (és anterior a TV3), per tenir un teixit associatiu important... i famós, també, per gaudir d’una programació de contes estable.

La iniciativa de tirar endavant una proposta de contes per a adults va sorgir l’any 2006 i va cobrir la temporada amb una participació molt bona per part del públic. Després, tot va quedar aturat per diferents motius i només en algunes sessions esporàdiques es tornaven a oferir contes, tot i que les ganes de reprendre una programació amb garanties de continuïtat estava en el cap de tots. Finalment, l’octubre de 2013, arrenca una nova temporada de contes per a adults, amb Yoshi Hioki, dins la programació del Festival de Narració Oral Munt de Mots.

A partir d’aquí, una cop al mes, la sala de dalt del bar “Pla de la Calma” s’omple de narradors de la talla de Martha Escudero, Rubén Martínez, Patricia McGill, Isabela Méndez, Arnau Vilardebò... i el públic segueix fidel les contades amb què es cobreix la programació d’aquesta zona de fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que, avui per avui, no compta amb cap altra proposta de narració oral per a adults. Només aquest fet ja justifica la necessitat i el desig de mantenir la programació i de millorar-ne la difusió i les condicions en tots els aspectes, cosa que està en la ment tant d’una servidora com del propietari del bar, que en tot moment facilitat qualsevol proposta de millora.

castellà

Em van preguntar, com és explicar en la perifèria? I jo em vaig preguntar és que existeix un centre? Perquè jo em sent en el centre, en el meu centre.

Una de les raons per les quals explique contes és perquè a través d'aquests he recuperat part d'una història usurpada. Narre en una llengua minoritzada, en un país menystingut, amb un paisatge en vies de ser esborrat, amb una cultura convertida en folklore, sense mitjans de comunicació propis. Açò, dit pel Che o pel Subcomandant Marcos, sona revolucionari; dit per una dona del segle XXI, habitant d'una regió europea, pot resultar pedant i localista.

No és una qüestió de ser localista; es tracta “de ser”. La meua realitat la construïsc a partir del que tinc a prop: la meua gent, el meu paisatge, la meua història, les meues gràcies i les meues desgràcies. La identitat és el primer que necessite per a poder contar, per a poder contar-me: Qui sóc jo per a contar açò? I la identitat, en aquest racó del Mediterrani, juga a l’amagatall. En la professió, a aquesta falta de referents com a poble, s’hi afig la pràctica inexistència de narradors anteriors als anys 90; ni tan sols en el món de la música o en altres arts que hagueren conservat els nostres contes, els que donen raó d’ésser a tantes coses.

castellà

La web de AEDA acaba de rebre el Segell Bona Pràctica Iberoamericana del mes d'octubre en la categoria de "Altres àmbits" que atorga la web de Leer.es depenent del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Un respatler al treball que venim fent en pro de la difusió i el coneixement de la narració oral. Una gran alegria.

sello buenapractica
Ací teniu l'enllaç on s'expliquen les raons per les quals ens han donat aquest reconeixement que, per a nosaltres, significa també un pas més en pro de la visibilitat d'açò tan vell i tan nou, tan alegre i tan necessari que fem: contar contes.

Moltes gràcies a tots i totes els que col·laboreu amb aquesta associació i amb aquesta web compartint articles, reflexions, comentaris, traduint textos, difonent notícies, enllaçant en xarxes... junts és més fàcil. I aquest segell també us concerneix a vosaltres.

Salutacions

 

Trad. Mario Caballero

 

castellà / anglès / euskera

 

Quan narrem una història s'estableix una relació entre el narrador i els altres, i dic molt a propòsit “els altres” perquè el que em sembla interessant és discórrer sobre el paper del narrador en la societat i no solament davant aquells ciutadans que efectivament assisteixen a un espectacle de narració.

Quina relació hi ha entre el narrador i els altres?

Aquesta pregunta m'acompanya en el meu treball, em ronda en assajos, escenaris i cursos. Recórrer els camins de l'art de narrar històries acompanyat d'una bona pregunta ens manté atents, els ulls oberts, l'esperit disponible. Les respostes en ocasions són perilloses, sobretot aquelles comprades en els supermercats de les idees fàcils que no fan sinó resoldre comptes i tancar la porta a un possible debat.

Vull imaginar una resposta oberta, com un inacabable “puzle” del que a poc a poc es van encaixant peces i definint espais. Si em decidisc doncs a esbossar una sort de resposta és (que així s'entenga) amb l'ànim d'enriquir i provocar el debat. No de tancar-ho.

castellà / anglès / gallec / euskera

 

La narració oral pot esdevenir un formidable vector per al restabliment de la democràcia i això per tres raons principals:

1. PEL SEU CONTINGUT ja que les històries parlen d'allò que és humà:

Els contes tradicionals aborden totes les qüestions que tenen a veure amb l'individu com a part de la societat. També, però, s'ocupen dels grans interrogants de l'existència, de tot allò que es relaciona amb la clau del misteri de la vida, sense explicacions realistes i feixugues. Connecten, a través del que és simbòlic, els somnis, la poesia, amb una connexió realment emancipadora, tant des del punt de vista de la llibertat de la imaginació com en la comprensió dels mecanismes del desenvolupament psicològic de la persona. L'optimisme és obligatori: els nens poden canviar el seu destí tot aprenent el que és bo per a ells i el que els cal evitar.

Tant si som narradors com si som oients, podem, i hem, de desenvolupar una visió de la vida basada en la solidaritat, el coratge i amb visió de futur. Així, l'acostament al conte pot ser realitzat per cada un en funció de la seva pròpia lectura i de manera amena i emotiva. Com deia el griott de Mali "Hampate-Ba!: els contes diverteixen els nens, els adults es relaxen després de la feina i fan filosofar els caps canosos. En altres paraules, els contes poden reunir les tres parts que cohabiten dins nostre: el que és afectiu, el que és lúdic i el que és cognitiu.