anglès / castellà / basc

RECOMANACIONS PER AL BON DESENVOLUPAMENT D'UNA SESSIÓ DE CONTES

Preàmbul
El present document pretén donar unes recomanacions perquè els narradors i narradores puguen desenvolupar satisfactòriament el seu treball atenent als factors externs que envolten l'acte d'explicar.
Es tracta d'assenyalar les condicions ideals, òptimes per a realitzar sessions de narració oral en espais tancats o a l'aire lliure, cercant ambients propicis per a la paraula.
Aquest document està inspirat en el Manifest: condicions aconsellables per a contar contes.

DECÀLEG. CONDICIONS DE CONTE

ESPAI

1 Els contes contats precisen espais arreplegats i tranquils. 
El desenvolupament d'una sessió de contes ha de dur-se a terme en una sala dedicada exclusivament a aquesta activitat. D'aquesta manera s'eviten sorolls i altres molèsties que puguen dispersar l'atenció dels oïdors. 
És important que la temperatura de la sala siga agradable, ni massa baixa ni massa elevada, de manera que tant el públic com el narrador puguen sentir-se còmodes.
Resulta vital per al bon funcionament d'un espectacle de narració evitar situar-ho en un lloc de pas (vestíbuls, avantsales, passadissos, zones comunes, etc.) perque les contínues interrupcions i els possibles sorolls impediran crear un bon ambient d'escolta.
Seria convenient disposar de l'espai en el qual es va a desembolicar la sessió amb temps suficient per a poder realitzar els preparatius pertinents (muntatge, disposició dels oïdors i del narrador...).

Per això incorporem al frontal de la nostra pàgina web aquest segell i animem a tots i totes (socis, amics, públic, gent que viu abraçada als contes...) a que en facin la màxima difusió (als  murs de facebook, als comptes de twitter, als blocs...) per tal d’aconseguir que el missatge arribi una mica més lluny, i cali una mica més endins.

Salutacions

també en euskera / gallec / castellà / anglès

en castellà

El present article és una invitació a reflexionar sobre situacions que estem vivint en espais i temps actuals de narració oral, són moments difícils i potser calga pensar amb calma les estratègies que puguem aplicar per a superar-los.
Al setembre de 2012 veia la llum el número dos de la revista El *Aedo sota el títol “Explicar en temps de crisi”. En ell diferents professionals de la narració oral, les biblioteques, l'educació i la programació de sessions de narració oral donaven la seua impressió sobre la situació del moment i s'abocaven opinions i propostes que feien mirar al futur, si no amb cert optimisme almenys, amb no gaire pessimisme. Termes i conceptes com reinventar-se, resistir, insistir, dignificar, cooperar, invertir, professionalitzar, actitud, pedagogia, confiança… es repetien una vegada i una altra en els articles de la revista. I en acabar la seua lectura un es quedava amb un regust d'esperança mentre retallada, mentre menyspreu per la cultura i per l'ofici del narrador oral.
Quasi un any després se'ns fa necessària la seua relectura per a trobar de nou algun agafador d'il·lusió. I no perquè les coses van pitjor, que van, sinó perquè tenim la sensació de que els narradors orals hem començat a nadar solos, hem deixat de nadar junts -encara que potser mai ho vam fer- i semblara a més que nadem deixant-nos arrossegar pel *turbión de la por que aquesta crisi alimenta, en una espècie de salve's qui puga sense pensar en les conseqüències que aquesta desbandada entre *chapoteos puga suposar per al comú de l'ofici i per a cadascun de nosaltres i nosaltres. Una carrera cap a davant en la qual uns, moguts per l'egoisme lícit de tenir un jornal que portar-se a la butxaca i a la boca, i uns altres, moguts per la bona voluntat de mantenir o crear espais, festivals i programacions que *renquean, semblen convergir.

en castellà

Navegant per la xarxa ens hem trobat amb aquest projecte vinculat a la narració oral (entre altres coses). Es tracta de Contes pel món.

Contes pel món és una Fundació que neix l’any 2008 amb la missió de promoure l’accés de tots els infants a la cultura universal, tant escrita com oral, preservant i recuperant la saviesa de les cultures tradicionals que perviu en els seus contes populars.

Els seus camps d’actuació són la cultura i l’educació i treballen fomentant les cultures autòctones minoritàries i promovent el respecte per la diversitat cultural amb voluntat que els contes arribin als infants de qualsevol racó del planeta. 

Contes pel món vol ser una entitat cultural referent en l’àmbit català i internacional en el foment de la narració, la lectura, l’edició i la recuperació de contes populars.

El seu objectiu és generar nous models d’ensenyament arreu a través de la revitalització de l’ús de la paraula com a canal més genuí de transmissió intergeneracional de coneixement i valors dins la comunitat; però també a través del diàleg cultural internacional a les escoles, treballant tant amb els infants com amb els i les mestres per mitjà de la plàstica i la narració, amb la difusió i l’intercanvi de les narracions orals i les literatures tradicionals de les seves comunitats com a punt de trobada per al diàleg intercultural.

Per a això segueixen tres línies estratègiques principals:

• Àmbit cultural: Posar a l’abast de tothom el major nombre possible de contes populars d’arreu (especialment de cultures minoritàries i de cultures presents al nostre país), i promoure’n i facilitar-ne la narració i la lectura. 
• Àmbit social i educatiu: Fer que el conte jugui un paper dinamitzador i cohesionador social, intercultural i intergeneracional per a famílies i grups vulnerables i fomentar la narració i la lectura de contes populars en col·lectius d’infants i joves, així com en persones amb dificultats d’aprenentatge i de comprensió lectora. 
• Àmbit de cooperació: Recollir i publicar o reeditar contes populars en països amb cultures minoritzades o amb pèrdua d’ús social, i fomentar-ne la narració i la lectura.

Tota aquesta informació està extreta del seu web, on, si us sembla interessant, podreu trobar-ne més: www.contespelmon.org. 

versión en castellano

El Festival EVA, En Veu Alta, es porta a terme des del 2005 a la comarca de l’Alt Penedès i és, per tant, un festival comarcal en que cada any hi participen entre 9 i 14 municipis aproximadament. De promig es fan entre 25 i 40 espectacles i la majoria van destinats a públic adult tot i que en les darreres edicions s’han potenciat els espais per als espectacles per als més petits.

El espectacles de narració tan són de narrativa de tradició oral com contemporània alhora que també s’inclouen altres menes de manifestacions de l’oralitat: cants polifònics, cants improvisats de territoris catalans, vascs, valencians o balears, fins a dia d’avui. Es divideixen entre espectacles de sala o carrer i paral·lelament s’inclouen jornades de debat i reflexió sobre la narració, cursos de glosa i projeccions cinematogràfiques de documentals basats en la tradició oral.

El total del públic de l’Eva Penedès oscil·la entre 2300 i 2800 persones.

Des de fa quatre anys, el festival també es trasllada a dues localitats catalanes més:

 castellano

1 Fer-ho bé

Realitzar una bona feina és la base de tot ofici i també ha de ser el primer objectiu d´un narrador oral. A banda de la millora constant del talent propi cal estar al dia de cursos formatius, la feina d´altres companys narradors i, en general, de l´evolució dels gustos artístics de la societat.

2 Vendre

El narrador ofereix un servei i hi ha gent disposada a pagar per aquest servei: els anomenarem clients potencials. Per  tal de convertir aquests clients potencials en clients reals caldrà tenir-los informats dels serveis que el narrador ofereix:

Visites personalitzades; e-mails; xarxes socials; trucades;dossiers;cartells...

3 Client

Un client és un tresor. En la mesura que el client quedi satisfet,  tornarà a contractar els serveis del narrador i, en el millor dels casos, el recomanarà als seus contactes.. Cal tractar-los amb el màxim respecte, atenent a les seves suggerències i escoltant les seves  opinions.

ANIN (Associació de Narradores i Narradors) torna a comparéixer a la seva cita amb la revista N, i la revista N inaugura l'any 2013 amb el número 9 de la seva segona temporada. Arriba a socis i col·laboradors en versió paper, i a la resta del món en la seva versió electrònica. Es referma en la voluntat de difondre la narració oral i el desig d'obrir el joc, de donar a conéixer als narradors alhora que proveeix al món de la narració de punts de vista externs. Al mateix temps, vol ser una eina de reflexió i coneixement modesta però efectiva.

Pots llegir la revista aquí.

Patricia McGill

versión en castellano