Sempre que cotem una història sol haver un grup més o menys nombrós de persones escoltant-la, però mai ens plantegem contar un conte a una o dues persones, excepte en els casos de paternitat o maternitat i en aquest cas es fa més com a progenitor/a que com narrador/a.

Fa un temps, sobre principis de 2011, vaig pensar com seria contar una història a una sola persona en una situació quotidiana, de manera habitual, com quan relatem la jornada laboral, o una anècdota que ens acaba de passar i no de forma excepcional o com un esdeveniment especial.

Així, vaig fer una llista de situacions quotidianes on es poguera contar una història, i poc a poc em van anar apareixent narradors o narradores en aquestes situacions, tot seguit els vaig trucar per telèfon i els vaig proposar la idea. La història havien de triar-la lliurement i no havia de tenir relació amb la situació escollida, és a dir, si la situació era cuinant, la història no havia d'anar sobre aliments. A més no havia d'excedir dels 6 minuts, ja que el temps en llenguatge audiovisual és diferent al temps de quan narrem en directe.

Es tracta d’un esdeveniment que ha organitzat més de 220 activitats en els darrers tres anys (el 2012 se’n fa la tercera edició), sempre en biblioteques, centres cívics, parcs, teatres, bars, museus, escoles d’arts escèniques i espais no convencionals, oferint tant espectacles de contes per a nens i nenes com per a adults, conferències, xerrades, tallers, exposicions, maratons de contes i sessions de participació obertes al públic. En aquesta edició s’hi ha sumat la creació d’un centre de documentació i fonoteca al voltant de la narració oral (Centre d’Interès de la Narració Oral) en una de les biblioteques de la ciutat.

Munt de Mots no compta amb pressupost de cap mena. Es duu a terme en col·laboració logística, imprescindible, amb el Centre Cívic Pati Llimona i amb el Consorci de Biblioteques de Barcelona. Pel que fa als honoraris dels artistes, el Festival funciona de manera que proposa els espectacles a les diverses institucions interessades i, si són contractats, entren a la programació. Cada participant presenta després la factura corresponent al client.

Per a la promoció impresa, el Festival compta amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de la ciutat. Munt de Mots també ha tingut el recolzament, en graus diversos, d’altres organitzacions com ara la Casa Amèrica Catalunya, el Museu de la Música, la Fundació Romea, associacions de narradors, editorials, organitzacions no governamentals i grups teatrals, entre altres. La resta (és a dir, la planificació, programació, contactes, promoció a la web, realització i logística, etc.) va a càrrec del treball voluntari de diverses persones, contacontes en la seva majoria, que dediquen vuit mesos a l’any a organitzar el Festival.

Tot i que l’entrada als espectacles és lliure en quasi la totalitat de les activitats, el Festival està molt compromès amb les iniciatives privades que busquen l’autogestió en la programació de contacontes i que, doncs, treballen a taquilla.

Afortunadament, la resposta del públic ha crescut  any rere any en tots els sentits. L’objectiu principal del Festiva és, precisament, el de promoure l’art de la narració oral a la ciutat, en tots els formats viables, contribuint a consolidar espais i creant-ne de nous –en la mesura del possible; en definitiva, apropant els contes a la gent i la gent als contes. Perquè es tracta d’això: de l’encontre.

De perseguir aquest  moment especial, quasi màgic, i sempre únic, en què les persones ens reunim per crear col·lectivament altres mons, altres vides, i aconseguir, així, altres savieses.

Tot això és el que procurarem també aquest any a Munt de Mots, corregint-nos (sempre cometem errors dels qualshem d'aprendre) i invitant un cop més a imaginar, com a pas previ indispensable per, realment, construir utopies.

Rubén Martínez Santana

Article en castellà // Més informació

COMUNICAT D’AEDA, ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE LA NARRACIÓ ORAL A ESPANYA, DAVANT LA PUJADA D’IMPOSTOS PER PART DEL GOVERN

 

AEDA, Associació de Professionals de la Narració Oral a Espanya, volem manifestar la nostra estupefacció, profunda preocupació i rebuig absolut davant les darreres mesures preses pel Consell de Ministres, les quals condemnen la nostra professió a la desaparició.
Considerem 

que una pujada de l’IVA de 13 punts (del 8% al 21%) i de l’IRPF de 6 punts (del 15% al 21%) suposa una estratègia estudiada per enfonsar l’activitat cultural del país i, en especial, un sector tan peculiar com el nostre. No es coneix al llarg de la història del nostre país una agressió igual ni una pujada d’impostos tan brutal.

Des de la fundació, la nostra associació ha invertit recursos econòmics i esforços personals per fomentar la professionalització de narradors i narradores amateurs amb l’objectiu de dignificar la professió i ampliar la situació de legalitat dels professionals. Tota aquesta feina es truncarà amb aquesta pujada injustificada d’impostos d’un 19% en total.
La mesura adoptada pel Consell de Ministres, que grava la nostra professió amb un IVA tres vegades i mitja major que a països com França, ja té conseqüències: la més que probable suspensió d’unes 500 sessions de narració oral que estaven programades per a l’últim trimestre de l’any. Per la qual cosa deixarem d’ingressar l’IVA corresponent, no es recaptarà l’IRPF, la majoria de professionals ens donarem de baixa de la Seguretat Social, etc.
Així mateix, comuniquem que donarem suport a les accions de protesta pacífiques convocades per la resta de col·lectius de professionals de la Cultura.
Sol·licitem, per totes aquestes raons, una rectificació urgent per part del Govern i una negociació amb les Associacions Professionals de la Cultura, amb l’objectiu de pactar mesures assumibles pels nostres col·lectius.