En Castellano

Les Jornades “Som Rondalla” van nàixer de la necessitat de trobar-nos professionals de diferents disciplines dedicades a l'estudi i divulgació de l'etnopoètica, de la recopilació, l'estudi i la difusió de la rondallística i de la narració oral.
Les narradores i narradors bevem de les fonts dels recopiladores i, alhora, recopilem històries, practiquem un art escènica, que està prop del teatre. Som un punt en un univers ampli molt correlacionat. Tània Muñoz i Almudena Francés vam voler que, com a mínim una vegada a l'any, aquest univers gire a l'uníson i ens escoltem.

La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia ens va obrir les portes, i així ho continua fent, i va facilitar els mitjans necessaris per al desenvolupament de les Jornades. Els recursos del Museu i el treball i tenacitat de la seua bibliotecària, Amparo Pons, són l'ancoratge d'aquestes jornades.

Cal destacar que el punt de partida de la trobada entre diferents professionals el va propiciar, en part, la Biblioteca amb la seua campanya “Espanta la Per”. Una campanya de divulgació dels monstres de la tradició valenciana que li planta cara a Halloween.
La Jornada té lloc al llarg d'un sol dia de dissabte en l'emblemàtica Casa de la Beneficiència de València, seu dels museus d'Etnologia i Prehistòria de la Diputació de València.

L'última edició, de desembre de 2019, va estar dedicada a les històries de vida; des del mètode biogràfic i les tècniques que el conformen fins a l'art de contar la vida dels altres a través de la narració oral, la literatura i el teatre. Amb narradors orals i literaris i també dramaturgs que transformen les vides anònimes en poderoses ficcions que, a vegades, superen allò personal per a contar la història d'un lloc i d'un moment.

Vam despertar amb la doctora Montserrat Soronelles, de la Universitat Rovira i Virgili, qui va dictar una interessant i entusiasta ponència que ens va obrir l'apetit a l'etnografia. Cal destacar com va alimentar el debat que ens ocupa a les persones que ens dediquem a la recopilació, divulgació i transmissió de la tradició i les possibilitats d'adaptació a un món tan canviant, obrint completament les portes a una visió dinàmica de la cultura.

Per a mostrar una visió més pràctica de l'etnografia, la doctora Martha E. Head va venir des dels EUA a explicar-nos la investigació que va dur a terme a Càlig (Castelló), gràcies a una beca de la Fundació Rockefeller i la Fundació Nacional d'Humanitats. Durant vint-i-cinc anys, va entrevistar els veïns i veïnes del poble i va arreplegar històries de vida que comprenen el període entre la República i la Guerra civil. Del resultat d'aquestes entrevistes va publicar el llibre Eixir del silenci (Onada edicions), on arreplega històries que parlen de la misèria, les malalties, però també sobre el procés de col•lectivització i les pugnes polítiques.

Va ser molt interessant veure'ns, encara que salvant les distàncies temporals, com a objectes exòtics d'estudi per a una estatunidenca. Ens va fer reflexionar sobre la mirada, les moltes maneres de veure a l'altre i els molts uns altres que cohabitem.
Sonia Alejo, actriu, directora i dramaturga va contar una trobada inesperada amb Godofredo Vila: “Va ser en 2013 i de manera casual durant un viatge a Chalon sud Saône, on viu. Jo estava asseguda en un banc, al costat del riu Saône, quan aquest senyor es va asseure al meu costat i en comprovar que jo era espanyola va començar a contar que ell havia sigut un xiquet de la Guerra civil, que fugint de l'enfrontament va acabar vivint dos conflictes bèl•lics més. Quan va començar a comunicar-se amb mi portava 30 anys sense parlar espanyol…” Així va destapar el pastís d'aquesta xicoteta història que ella ha transformat en una premiada peça teatral. La proposta de Sonia és contar a través del llenguatge teatral una història de vida: La vida inventada de Godofredo Vila.

Víctor Labrado, professor i escriptor, és prolífic en novel•les de no ficció, que conten a través de la vida de les persones, un moment i un lloc. Ha escrit una trilogia sobre la Guerra civil partint de la història de vida dels veïns dels pobles de la comarca valenciana de la Safor, en la qual reconstrueix els moments més durs de la nostra història recent. En la seua última novel•la, Veus, la mar, els protagonistes són els pescadors i aquell espai que, per aquós, no el considerem part de la nostra terra.

El seu mètode de treball es basa en les entrevistes; hores i hores d'enregistrament sobre un mateix fet, sobre un mateix lloc… per a després recompondre la història amb un fil argumental i oferir-nos-la.

Celso Fernández Sanmartín va obrir el matí amb la narració sobre el dia que va comprar el seu mòbil, donant-nos una lliçó magistral de com els detalls xicotets, quotidians amaguen les grans històries, si les mirem amb la manyaga i l'interès que mereixen. La cirera del pastís la va posar, de nou, Celso Fernández amb els seus cants i els seus contes, que no són més que els cants i els contes dels seus vells i velles, com ell diu. Fernández, amb el seu verb, va fer brillar el món a partir de detalls ordinaris.

Des de diferents llocs arribem a la conclusió que el món és tan sorprenent que difícilment és superat per la ficció. Amb aquesta premissa, l'escriptor, la dramaturga i el narrador ens van contar moments quotidians dignes d'una gran superproducció.
Parlem llargament sobre les paraules, la importància per a alguns de mantenir-les, de conservar-les tal qual les van sentir i la voluntat d'uns altres de transformar-ho tot. De qualsevol manera, el món està ple d'històries que esperen ser vistes i contades per aquelles persones que saben fer-les brillar.

Va ser preciós veure que això que podia semblar un interès particular de dues narradores, atrau a persones d'oficis dispars; filòlegs, artistes, estudiants de ciències socials, narradores, mestres, bibliotecàries… i com a la vora del foc de les sinergies que es van generar en la Jornada, apareixen nous projectes, com la calor d'aquell dia continua donant metxa als nostres caps i discussions. Perquè, en definitiva, el contacte amb similars ens fa créixer, però les trobades heterogènies generen dissonàncies cognitives que ens disparen.

Almudena Frances

Este artículo forma parte del boletín n.º 79- Antropología y narración oral

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar