Gemma Lluch, Llorenç Giménez i Joan Portell, Més contes, per favor! Guia pràctica per a contar històries, ed. Bromera.
Es un primer encuentro con la palabra oral para aquellas personas (madres, padres, bibliotecarios o maestros) que estén entusiasmadas con las historias. El objetivo de esta guía es facilitar consejos, ideas y sugerencias que puedan ser útiles a la hora de contar cuentos.
Al inicio de la obra encontramos la frase siguiente: "tan solo por placer". Es toda una declaración de intenciones. Los autores nos invitan a experimentar con la oralidad a través del gozo, el juego y el deleite: reivindicando en todo momento la transmisión oral como un gran patrimonio cultural.
De hecho, aporta una larga lista de trucos y consejos: como familiarizarnos con la historia antes de contarla; anotar los elementos, detalles y anécdotas más importantes para recordar el cuento y dejarse llevar por el momento. Anima, al lector a que, una vez superados los primeros miedos, pueda revestir la historia con contenidos que la embellezcan. Destaca la memorización de algunos elementos imprescindibles en el relato y aconseja que alarguemos o acortemos las historias en función de cómo fluya la narración: "el momento de cortar lo tenéis que descubrir en los ojos de los niños".
También da herramientas en el ámbito vocal: jugar con el volumen de la voz nos ayuda a controlar situaciones de mucho alboroto, captar la atención con las onomatopeyas, y considerar el silencio como un elemento imprescindible. En cuanto a la gesticulación, conviene encontrar un estilo propio: "el mejor consejo es ser un mismo". Para la selección de historias, nos aconsejan que tengamos una biblioteca personal y que no nos obcequemos en las edades recomendadas. Así pues, una propuesta muy interesante que nos platean es el Cuaderno de narrador: una libreta para ir apuntando la selección de historias preferidas por los niños, y también dando vida a nuevas historias escritas por nosotros.
En el capítulo quinto “Cuentos por todas partes” nos presentan a un hombre que se llama Tio Moreno, que era una gran contador de historias, y que los niños se reunían a su alrededor para escucharlo. Él convertía un hecho ordinario en extraordinario. En definitiva, es una gran sugerencia para las personas que se inician en la narración oral. En este capítulo también apuntan a que el cuento a veces ha sido esclavo de un didactismo excesivo y reivindican que el cuento ya tiene suficiente valor por él mismo.
La guía esta llena de recursos narrativos: fórmulas para empezar y acabar la historias, objetos que pueden facilitarnos la narración, juegos, canciones, adivinanzas, trabalenguas y al final una completa bibliografía donde encontramos a autores como Amades, los Grimm y Teresa Duran, entre otros.
Para acabar esta reseña, me gustaría hacerlo con una frase muy acertada de la propia guía: "es tiempo para leer, tiempo para contar, tiempo para compartir".
És una primera trobada amb la paraula oral per a aquelles persones (mares, pares, bibliotecaris o mestres) que estiguin entusiasmades amb les històries. L'objectiu d'aquesta guia és facilitar consells, idees i suggeriments que puguin ser útils a l'hora d’explicar contes.
A l'inici de l’obra trobem la frase següent: "tan sols per plaer". És tota una declaració d'intencions. Els autors ens conviden a experimentar amb l'oralitat a través del goig, el joc i el delit; tot reivindicant la transmissió oral com a patrimoni cultural.
De fet, és un recull de trucs i consells: com familiaritzar-nos amb la història abans d'explicar-la; anotar els elements, detalls i anècdotes més importants per recordar el conte i deixar-se endur pel moment. A més a més, anima el lector perquè, un cop superades les primeres pors, pugui revestir la història amb continguts que la guarneixin. Fa èmfasi en la memorització d’alguns elements imprescindibles del relat i aconsella que allarguem o escurcem les històries en funció de com flueix la narració: "el moment de tallar l'heu de descobrir en els ulls dels infants".
També dona recursos en l'àmbit vocal: jugar amb el volum de la veu ens ajuda a controlar situacions de molt xivarri, captar l’atenció amb les onomatopeies i considerar el silenci com un element imprescindible. Pel que fa a la gesticulació, convé trobar un estil propi: "el millor consell és ser un mateix". A l’hora de triar històries, aconsellen que tinguem una biblioteca personal i que no ens capfiquem en les edats recomanades. Així doncs, una proposta ben interessant que ens fan és el Quadern de contador: una llibreta per apuntar la selecció d'històries preferides pels infants, i també per donar vida a noves històries escrites per nosaltres.
Al capítol cinqué “Contes per tot arreu” ens presenten un home que es deia Tio Moreno, que era un gran contador històries, i els infants s'aplegaven al seu voltant per escoltar-lo. Ell convertia un fet ordinari en extraordinari. Per això, és un bon suggeriment per a les persones que s'inicien en la narració oral. En aquest capítol també comenten que el conte a vegades ha estat esclau d'un didactisme excessiu i reivindiquen que el conte ja té prou valor per ell mateix.
La guia és plena de recursos narratius: fórmules per a començar i acabar les històries, objectes que poden facilitar-nos la narració, jocs, cançons, endevinalles, embarbussaments i al final una completa bibliografia on trobem a autors com l'Amades, els Grimm i la Teresa Duran, entre d'altres.
Per acabar aquesta ressenya, m’agradaria fer-ho amb una frase molt encertada de la pròpia guia: "és temps per a llegir, temps per a contar, temps per a compartir".
